Comentari inicial

Arguments

De Josep Maria Salrach

Paper de l’historiador referenciat a un roll social de prestigi o a una tendència de la naturalesa humana: ser jutge i/o jutjar.

Preferència per entendre, no per avaluar, tot i que en “l’entendre” potser hi ha la base, el fonament, d’un judici “just”.

Reconeixement que l’objectivitat o neutralitat absoluta no és possible. L’històriador no és una andròmina, una màquina, és persona amb condicionaments de vida, entorn, formació, trajectòria personal, influències externes, caràcter, sensibilitat,... El mecanisme d’abordatge de la història és “la interpretació”, com s’entenen uns fets i un moment històric, però aquesta “interpretació”, té una component subjectiva, influïda per tots els factors citats abans. Per això diu l’autor “les interpretacions sempre porten inherents judicis morals”, és a dir, subjectivitat en funció del tarannà i “història” personal de cada interpretador, de cada historiador.

Admet que interpretar i emetre judicis és inevitable –però cal ser-ne conscient, per evitar un desviament excessiu de la “veritat”- i que per tant sempre hi haurà algun grau de subjectivitat en el “fer” història, però posa l’accent en la distància en el temps, reforçant la idea de que amb aquesta diferència temporal, les mentalitats o formes de pensar poden haver canviat molt, en una relació directa i proporcional: a més temps, més diferencia de pensament i d’escala de valors.

La recomanació final és voluntarista, conscient de no poder assolir mai l’absoluta objectivitat o neutralitat, anima a perseguir-la iterativament, com a tendència i reconeixent que la separació absoluta de interpretació (de fer seus) uns fets també té el perill de la insensibilitat referint-se específicament al dolor humà, però podria referir-se també a altres facetes de la vida on la sensibilitat hauria de ser present.

D’Eduard Manzano

Fa èmfasis en el concepte de “canvi” per explicar el passat, canvi continu, camí de canvi, procés en el que en l’actualitat encara hi estem immersos i en som hereus (“fills de canvi”).

El que Salrach fa girar entorn de la “interpretació” de la història, Manzano utilitza el concepte de “pensar” la història, que més enllà d’un aspecte de reflexió, també incorpora una idea d’apropiació, de fer-la pròpia, per tant també de subjectivitat.

Però coincideix amb Salrach en la idea de avaluar en la distància en el temps, ser-ne conscient, prevenint riscos de massa afinitat amb les seves accions o coincidències identitàries dels avantpassats, doncs això i ens faria perdre la necessària –encara que impossible- objectivitat.


D’Enric Ucelay - Da Cal

Planteja la complexitat d’encertar en l’abordatge del passat i destaca la incertitud i l’especulació que envolta el “fet” històric vist des de la distància dels temps. Introdueix el concepte de “plausabilitat”, com indicador de l’encert en la interpretació dels fets passats, donada la varietat infinita de factors que incideixen en una “realitat” passada, com present i futura.

Distingeix entre la realitat, els fets (aplicable al passat, però també al present i futur) que són polièdrics i la documentació que els reflexa, que els recull, que els acompanya, que en dona idea. La història només es podrà fer sobre aquells “documents”, que sempre seran una part i parcials en relació a la realitat en estudi. Diu “els esdeveniments són infinits; però no les seves informacions”.



Girona, 14 de febrer 2011